Es creu que els orígens del ballet es remunten al període del Renaixement italià, cap a l'any 1500. Els termes "ballet" i "bola" provenen de la paraula italiana per "ballar", ballare. Quan l'italiana Caterina de Mèdici es va casar amb el rei de França, el rei Enric II, va introduir els francesos al món del ballet, cosa que finalment va portar al seu perfeccionament en un estil formal de dansa.
Orígens del ballet
Sembla que no hi ha cap individu que hagi inventat el ballet, però al rei Lluís XIV se li atribueix l'ampliació de la seva popularitat i l'ajuda a evolucionar cap a la dansa coneguda avui dia. També hi va haver altres individus que van aportar diversos elements que van tenir un paper important en la formació del ballet.
Els primers dies del ballet
El primer veritable "ballet" podria haver estat Le Ballet Comique de la Reine, o El Ballet Còmic de la Reina, que es va representar per primera vegada per a la cort de Caterina de Mèdici el 15 d'octubre de 1581. Aquest esdeveniment es va celebrar per commemorar un casament, va durar cinc hores, i el rei i la reina també van participar en el ball.
Com que es tractava d'un entreteniment per a la cort, les obres eren interpretades principalment per cortesans, i només uns quants ballarins professionals eren repartits normalment, normalment en papers més còmics o grotescs.
Al principi, aquests ballarins portaven màscares, tocats i vestits pesats amb capes de teixit de brocat. Els vestits restrictius significaven que els moviments de ball es limitaven a petits s alts, tobogans, reverències i girs suaus. Les sabates tenien talons petits i estaven més alineades amb les sabates de vestir formals que les sabates de ballet contemporànies que s'utilitzen actualment.
La influència de Lluís XIV
Lluís XIII i el seu fill, Lluís XIV, actuaven amb freqüència en aquests ballets. Lluís XIV va ser batejat com el Rei Sol després del seu paper a Le Ballet de la Nuit (1653), que va començar al capvespre i va durar fins a la sortida del sol. El seu mestre de ballet personal, Pierre Beauchamp, va coreografiar moltes de les danses interpretades a Versalles.
El rei Lluís XIV es va adonar que per difondre aquesta forma d'art, caldria escriure-la d'alguna manera. Louis va demanar a Beauchamp que ho enregistrés per escrit i, com a tal, se li atribueix bàsicament la codificació dels blocs de construcció del ballet. Aquí és quan es van establir les cinc posicions bàsiques dels peus que són el nucli del ballet.
Lluïs XIV va crear l'Académie Royale de Musique el 28 de juny de 1669, i el vocabulari que s'hi utilitza encara és vigent.
Expansió del ballet i introducció de les ballarines
Jean-George Noverre ha estat anomenat "L'avi del ballet" gràcies a la seva influència en la creació de l'aspecte de la història del ballet. Va educar els seus alumnes sobre la importància del mímic i l'expressió facial com a eina de narració. Noverre va publicar un llibre el 1760 que va introduir regles i principis del ballet com el pas d'acció, el pas de l'acció, la pantomima i molt més. La seva influència es va estendre al vestuari, i va demostrar que el músic, el coreògraf i el dissenyador havien de treballar conjuntament per crear un ballet preciós. Fins al 1681, les dones no tenien permís per actuar en ballet. Els homes es vestirien de dones per assumir papers femenins fins que Marie Camargo es va convertir en la primera dona a ballar en un ballet. No era una fanàtica dels vestits pesats i restrictius, així que va escurçar les faldilles, la qual cosa li va permetre realitzar els s alts que van donar lloc als s alts característics realitzats als ballets moderns.
L'era romàntica i la introducció del ballet a Rússia
A la dècada de 1840, Marius Petipa va marxar de França per anar a Rússia per produir ballets, i va ser a Rússia on coreògrafs com Petipa i Piotr Txaikovski van desenvolupar algunes de les danses més populars del món que encara avui es representen. Aquests inclouen El Trencanous, El Llac dels Cignes i La Bella Dorment. La importància de les dones en la dansa va anar avançant, sobretot quan les dones mostraven la capacitat de ballar de punta. Marie Taglioni va popularitzar el ball en punta a la dècada de 1830 amb el seu paper en un ballet anomenat La Sylphide. També va ser per aquesta època que els tutús es van convertir en part del ballet.
Una de les ballarines més famoses i influents que va sortir de Rússia va ser Anna Pavlova. Alguns creuen que ella és realment la que va crear la sabata de punta moderna. Els seus peus alts i arquejats la van deixar vulnerable a lesions, mentre que els seus esvelts peus cònics feien una intensa pressió sobre els seus dits grossos. Per compensar, va inserir soles de cuir endurit per a un suport addicional. A continuació, va aplanar i endurir la zona dels dits del peu per convertir-se en una caixa.
Modern Day Ballet
Amb el temps, la popularitat del ballet es va expandir arreu del món i continua evolucionant cap a l'art que veiem en els temps moderns. Encara avui, el ballet continua canviant des dels temps de Lluís XIV. Des de la dècada de 1990, hi ha hagut un interès més gran per l'atletisme, la velocitat i la hiperflexibilitat, i els nous ballets solen mirar l'estètica de la resistència mateixa. Tanmateix, els elements bàsics i clàssics segueixen sent els mateixos, fent un homenatge als inicis del ballet a Itàlia i França.
