Origami, l'art japonès de plegar paper, fa segles que existeix. Malauradament, a cap persona se li atribueix l'invent del concepte en si. Múltiples mestres de l'ofici han donat forma al seu desenvolupament al llarg dels segles.
Línia de temps d'Origami
El següent és un breu cronologia de l'origami.
- 1150 aC - Aquest és el primer exemple de plegat conegut, un mapa egipci antic.
- 105 CE - A la Xina es va inventar el paper i no pots tenir papiroflèxia sense ell.
- Segle VI CE: els monjos budistes introdueixen el paper a Corea i el Japó des de la Xina.
- Segle VII CE - La civilització maia va desenvolupar un llibre plegable anomenat còdex.
- Segle X CE: al Japó, el modern ventilador plegable va néixer i es va fer camí per tot el món oriental.
- Segle XIV d. C. - Els arqueòlegs de la Xina van descobrir objectes funeraris de paper plegat a la tomba d'una parella de la dinastia Yuan.
- 1629 - L'autor italià Mattia Giegher va publicar el llibre, Li Tre Trattati, que contenia il·lustracions d'animals plegats elaboradament, la qual cosa suggereix que el plegat del paper (i el plegat dels tovallons) s'havia consolidat a Europa occidental.
- 1680 - Un poema d'Ihara Saikaku esmenta papallones d'origami plegades que s'utilitzen en les cerimònies de noces.
- 1764 - Sadatake Ise va publicar el primer llibre sobre plegat de paper, Tsutsumi-no Ki (Llibre d'embolcall).
- 1797 - Es va publicar Secret to Folding 1, 000 Cranes, que va ser el primer llibre sobre plegat de paper recreatiu.
- 1872 - El plegat de paper va arribar a Amèrica del Nord en aquest moment, tal com ho il·lustra un article de Scientific American sobre plegar un barret de paper.
- Dècada de 1950 - Yoshizawa i Randlett van desenvolupar el sistema de símbols d'origami estàndard que encara s'utilitza avui en dia en el plegat de paper.
Origami pren forma al Japó
El terme origami és japonès i vol dir plegar paper. Prové de les paraules oru (plegar) i kami (paper).
En els primers dies de l'origami, el paper era un article de luxe car. Les famílies japoneses riques eren les úniques que es podien permetre el paper, de manera que les figures d'origami s'utilitzaven per designar correspondència especial o es presentaven com a regals. Per exemple:
- A les noces xintoistes, les papallones d'origami es plegaven per representar els nuvis. Les papallones es van col·locar a sobre de les ampolles de sake i es van anomenar Mecho (dona) i Ocho (mascle). Les papallones d'origami plegades que s'utilitzen a les cerimònies de noces es fan referència en un poema d'Ihara Saikaku de 1680.
- En algunes cerimònies s'utilitzaven embolcalls de regal de paper plegat anomenats tsutsumi per simbolitzar la sinceritat i la puresa.
- Els trossos de paper plegats que acompanyaven regals valuosos es coneixien com a tsuki. Van actuar com a certificat d'autenticitat per verificar el valor de l'article.
Plegar un Senbazuru
Una vegada que el preu del paper va baixar, l'origami es va convertir en una artesania que gaudia un ventall més ampli de japonesos. Una tradició d'origami destacable és el plegat d'un senbazuru.
Un senbazuru és una col·lecció de 1.000 grues de paper plegades enfilades en una o més cordes. La tradició japonesa diu que plegar 1.000 grues de paper et dóna l'oportunitat de demanar un desig especial. El senbazuru va ser el tema del primer llibre publicat sobre l'origami. Hiden Senbazuru Orikata (Secret per plegar les mil grues) es va publicar l'any 1797. Malauradament, es desconeix l'autor d'aquesta important obra.
A l'època contemporània, la tradició de plegar 1.000 grues de paper està estretament associada a Sadako Sasaki. Després que la bomba nuclear d'Hiroshima caigués sobre el Japó el 1945, Sadako va ser una de les moltes persones que van desenvolupar leucèmia a causa de l'exposició a la radiació. Va intentar plegar amb valentia 1.000 grues de paper mentre estava a l'hospital rebent tractament per la seva mal altia, però va morir abans que pogués acabar el projecte. Els seus amics i familiars van completar el senbazuru en el seu honor.
La història de Sadako és la base del llibre infantil Sadako i les mil grues de paper d'Eleanor Coerr. És considerada àmpliament a tota la paraula com un símbol de l'efecte que la guerra té sobre els nens innocents. Hi ha una gran estàtua de Sadako sostenint una grua d'origami daurada al Parc Memorial de la Pau d'Hiroshima.
Desenvolupament del sistema Yoshizawa-Randlett
Sovint conegut com el gran mestre de l'origami, Akira Yoshizawa (1911-2005) va començar a treballar amb origami quan només tenia tres anys. Quan va complir els 26 anys, es va dedicar a practicar origami a temps complet.
Yoshizawa va inventar la popular tècnica de plegat humit, que consisteix a ruixar lleugerament paper fet a mà més gruixut amb una fina boira d'aigua per crear models més rodons i esculpits. La seva obra s'ha presentat arreu del món, com ara el Museu Stedelijk d'Amsterdam, el Louvre de París, Cooper Union de Nova York i el Museu Internacional Mingei de San Diego. També va fundar la International Origami Society.
Yoshizawa és famós per haver creat els seus propis dissenys en lloc de basar-se en temes i diagrames tradicionals. El 1954, va desenvolupar un sistema de símbols per estandarditzar les direccions d'origami i facilitar l'ensenyament dels altres com plegar un model determinat. Anteriorment, cada carpeta utilitzava la seva pròpia convenció de diagramació única.
L'art de l'origami de Samuel Randlett, publicat el 1961, va descriure el sistema amb més detall i va afegir uns quants símbols per explicar conceptes com ara girar i fer zoom. Des d'aleshores, l'origami ha utilitzat el sistema Yoshizawa-Randlett. entusiastes de tot el món.
En eliminar la barrera lingüística, el sistema Yoshizawa-Randlett va ser fonamental per convertir l'origami en la forma d'art popular que és avui.
Origami modular
Tradicionalment, l'origami es defineix plegant un sol full de paper sense fer cap tall ni utilitzar adhesiu. L'origami modular redefineix el plegat del paper creant models complexos a partir de moltes unitats plegades de manera idèntica. El model Sonobe, acreditat a Mitsunobu Sonobe, es va inventar a la dècada de 1970 i se li atribueix la popularització d'aquest subconjunt d'origami.
Plegat de paper en altres cultures
El terme origami és japonès, però s'han practicat tipus similars de plegat de paper en moltes altres cultures. Per exemple:
- Xina: Cai Lun, un oficial de la cort imperial durant la dinastia Han, va inventar el paper cap a l'any 105 dC a la Xina. L'art del plegat de paper es coneix com a zhenzi en xinès. És semblant a l'origami, però les carpetes de paper xinesos solen preferir fer vaixells, plats petits, joguines per a nens i altres objectes inanimats en lloc dels animals i flors que són un pilar de l'origami japonès.
- Korea: els nens coreans aprenen un tipus de plegat de paper conegut com jong-i jeobgi com a part de les seves lliçons escolars. Ddakji, un joc que es juga amb discs de paper plegats, és un passatemps popular tant per a nens com per a adults. Ha estat destacada al popular programa de varietats de Corea del Sud Running Man.
- Spain: A Espanya, el plegat de paper es coneix com a papiroflexia. De manera informal, s'anomena "pajaritas plegables"." Una pajarita és un tipus de gallina de paper que és reconeguda pel poble espanyol com un símbol de la papiroflexia molt de la mateixa manera que els japonesos associen la grua de paper amb l'origami.
- Alemanya: el poble alemany es refereix al plegat de paper com a paperf alten. L'estrella Froebel, batejada en honor a l'educador Friedrich Froebel, és l'exemple més popular de paperf alten. Froebel va dedicar la seva carrera a utilitzar el plegat de paper per facilitar la comprensió dels conceptes matemàtics als nens.
Les influències modernes porten el plegat de paper al següent nivell
Les influències modernes sobre l'origami van des de la creació d'escultures que són obres d'art massives fins a la creació de figuretes representatives amb el diagrama d'origami més senzill possible. Els dissenys i les formes geomètriques continuen fascinant tant als matemàtics com als profans, amb carpetes inspirades de tradicions japoneses i d' altres països del món.
La pregunta de qui va inventar exactament l'origami pot quedar sense resposta. Tanmateix, les noves teories, tècniques i diagrames continuaran garantint el lloc de l'origami a la història durant els propers anys.
