Palma de col
Les palmeres tenen una presència pròpia i són les plantes perfectes per a zones de piscina o en qualsevol jardí de temàtica tropical.
La palmera de col (Sabal palmetto) és un arbre nan de les zones costaneres del sud-est, on sovint creix a l'ombra roures de copa ampla i altres arbres autòctons. La "col" és la característica bola de frondes desplegades al seu centre que sembla -i es diu que té gust- com la verdura de l'hort. És una opció excel·lent on es necessita un palmell tolerant a l'ombra petita. Planteu-lo en un sòl sorrenc si és possible i regeu-lo setmanalment fins que s'estableixi.
Royal Palm
Les palmeres reials (Roystonea spp.) són una de les espècies més majestuoses, arribant als 70 peus d'alçada, i sovint es veuen a les plantacions de carrers al sud de Florida. Són coneguts per la seva ordenada disposició de fulles i la bella i llisa secció verda del seu tronc que ocupa l'espai immediatament a sota del dosser. No són exigents amb el sòl, però necessiten ple sol i un reg abundant; fins i tot poden tolerar inundacions ocasionals.
Canya Palm
La palmera de canya (Chrysalidocarpus lutescens) es cultiva habitualment en test com a planta d'interior, on potser no desenvolupa un tronc, però fa un atractiu grup vertical de frondes. Es pot cultivar a l'aire lliure en regions lliures de gelades, on desenvolupa múltiples troncs que s'assemblen a canyes gruixudes de bambú. És bastant tolerant a la sequera, però necessita un drenatge excel·lent, que es pot subministrar fàcilment posant-lo en test en una barreja de plantació lleugera.
MacArthur Cluster Palm
L'exemplar que es mostra aquí mostra com és la palmera MacArthur (Ptychosperma macarthuri) quan és jove, tot i que quan madura té grans grups de flors caigudes que pengen uns metres per sota del dosser, la qual cosa la converteix en un exemplar força espectacular. Les flors donen pas a fruits de colors i l'arbre continua amb el seu cicle de floració i fructificació durant tot l'any per a una exhibició constant de color. Aquestes palmeres són petites, normalment no superen els 15 peus i tindran sol, ombra o qualsevol altra cosa. És una espècie robusta i tolerant a la sequera que es pot cultivar en gairebé qualsevol tipus de sòl i sovint es planta en arbredes per obtenir un efecte espectacular.
Butia Palm
També coneguda com a palmera pindo (Butia capitata), aquesta espècie és curta i corpulenta amb enormes frondes de fins a deu peus de llarg que s'enrotllen amb gràcia cap a terra. És de creixement lent i molt tolerant a la sequera. Un dels seus trets més destacats són els fruits comestibles, essencialment un tipus de dàtil, que es poden fer melmelades i conserves.
Coco Palm
La palmera de coco (Cocos nucifera) és potser la palmera més reconeguda del món, amb el seu tronc alt i prim i el seu petit dosser que es balanceja amb la brisa. Pot arribar als 100 peus d'alçada i és una de les millors plantes per enjardinar zones costaneres, ja que és altament tolerant a l'esprai salat i als vents de força huracà. Prefereix sòls sorrencs i molta humitat, però en cas contrari les seves necessitats són mínimes sempre que es visqui en un clima on les temperatures no baixen de zero.
Palma cua de guineu
La palmera cua de guineu (Wodyetia bifurcata) és una espècie molt refinada en el món de les palmeres de textura gruixuda. Les frondes s'assemblen a una suau cua de guineu tupida i el color del tronc és gairebé blanc, a diferència del marró fosc de la majoria de les palmeres. Creix ràpidament, tolera el sol o l'ombra, i sobreviurà a la sequera, però sembla exuberant quan se li dóna molta humitat. És un arbre de mida moderada i s'adapta al cultiu de contenidors, la qual cosa li permet conrear en climes freds.
Bottle Palm
Les palmeres d'ampolla (Hyophorbe lagenicaulis) són fàcils d'identificar per les seves tiges inflades homònimes que s'acosten cap al dosser com un recipient de refresc antic. Aquesta espècie amant de la calor creix lentament fins a un màxim de 20 peus, però es conforma amb viure tota la seva vida en una gran jardinera, sempre que estigui en un lloc assolellat.
Palma datilera de plata
Aquesta palmera, també coneguda com a palmera de sucre (Phoenix sylvestris), està molt relacionada amb l'espècie que produeix el dàtil comestible comú, i el seu fruit també és comestible, tot i que es consumeix menys. El fullatge és dens, de color blau verd i ben disposat en el dosser arrodonit. Originari de les terres de matoll àrides de l'Índia, prefereix els sòls solts i ben drenats i tolera una sequera important, tot i que pot semblar una mica cutre sense un règim de reg regular.
Palmera en ventall de plata
Aquesta imatge de la palmera platejada (Chamaerops humilis) se centra en el fullatge, però normalment creix com un exemplar de troncs múltiples, formant grups de fins a uns 20 peus d'alçada amb una amplada de 10 peus. Els troncs tenen una forma arquejada característica i el fullatge sembla exactament com el seu nom indica: una fronda en forma de ventall de color verd platejat. És tolerant a la calor extrema, la sequera, el sòl pobre, els forts vents i també és una de les espècies de palmera més tolerants al fred.
Palma de palla de plata
La palma de palla platejada (Coccothrinax proctorii) també presenta frondes en forma de ventall de color verd platejat, que tradicionalment s'utilitzaven com a material de palla, encara que en aquest cas és la part inferior la que té el color platejat. Creix dret amb un sol tronc d'uns 20 peus i té una capçada petita i ajustada. La palma de palla platejada és dura com les ungles i se sap que creix en afloraments rocosos del seu entorn natiu.
Palma datilera de Canàries
Espècie dramàtica, típicament vista amb un tronc curt i una enorme corona de frondes que s'assemblen a un pompó, la palmera datilera de les Illes Canàries (Phoenix canariensis) és una de les palmeres més populars per plantar al paisatge domèstic.. És molt adaptable al tipus de sòl i als règims de reg, però requereix el manteniment anual de la poda de les massives frondes a mesura que moren.
Kentia Palm
La palmera kentia (Howea forsteriana) és una espècie petita i de creixement lent que s'utilitza sovint com a planta d'interior. És altament ornamental amb fulles verdes suaus i troncs com canyes robustes de bambú. Sovint es planta al costat de les entrades, donant-li el nom alternatiu, palmera centinela. La seva necessitat d'ombra profunda també la converteix en una bona planta com a planta d'interior. Feu-lo créixer en una jardinera gran amb una barreja de test lleugera i deixeu que la terra s'assequi entre regs per donar-li les millors possibilitats d'èxit.
Palma de vi xilè
La palmera de vi xiliana (Jubaea chilensis) és la palmera més massiva del món, arribant als 100 peus d'alçada amb un tronc de fins a 5 peus de diàmetre. Els arbres monolítics creixen molt lentament, però, triguen centenars d'anys a assolir aquesta mida. Al seu Xile natal, es tallen per la seva saba que es converteix en un producte semblant al xarop d'auró. Són tolerants a la sequera i prefereixen un sòl sec i ben drenat.
Tant si viviu a les zones subtropicals del país com en un clima més fred, hi ha una palmera que s'adapti a les vostres necessitats de paisatgisme; és possible que s'hagi de cultivar en un contenidor i portar-la a l'interior per a l'hivern. La varietat de forma i textura és sorprenentment diversa, sobretot si t'aventures als vivers de palmeres especialitzats on es troben alguns dels exemplars més singulars.
